Avui la casualitat ens ha retrobat.

Avui, que no era la primera vegada, ha tornat a passar.

Portava estona mirant-te des de l’altre extrem. Eres tu.

Però tot era diferent. I m’agradava i ho odiava al mateix temps.

 

Fent memòria a tot i a res.

He descobert un nou sentiment.

La nostàlgia de saber que hi ets.

Però saber que res pot ser.

 

Una vegada fent l’àngel vam alçar el vol.

Vam ser un. I durant uns instants, ho hem tornat a ser.

Cor accelerat, pell de gallina, ulls de tristesa.

Recordo com i per què tot va començar.

No recordo el com ni el perquè va acabar.

 

Jo anava content, tu sempre em fas volar.

No t’enganyaré, m’agradaria ser jo.

Ser jo qui, fos allà. Amb tu.

Ser jo qui, t’abracés.

Ser jo qui, et mirés.

Ser jo qui et digués bona nit cada matí.

 

Abraça’m mentre dormis.

Encara que no siguis aquí.

Abraça’m mentre dormis. Un cop més.

 

Àdam Bertran. Abraça’m ben fort.

Anuncis