T’ho emportaràs tot.

No em deixaràs res.

Marxaràs sens dir adéu.

Marxaràs com vulguis.

 

Marxaràs i t’ho emportaràs tot.

Marxaràs amb els nostres viatges.

Marxaràs amb les nostres escapades.

Marxaràs amb les nostres abraçades.

Marxaràs, deixant-me anar la mà.

Marxaràs camí endavant.

 

I quan casi aparti la mirada, et giraràs.

Em miraràs, i amb els llavis em somriuràs.

Em miraràs, i tancant els ulls em faràs volar.

Em miraràs, i ja serà massa tard per tornar.

Em miraràs i marxaràs.

T’ho emportaràs tot. T’ho emportaràs quasi tot.

Amb mi es quedarà aquella darrera mirada.

Amb mi em quedaré aquell últim somriure.

Amb mi es quedarà aquell dolorós record.

Amb mi es quedarà aquell vol agre.

Amb mi no es quedaran ni les ganes de viure.

 

A mi es quedarà qui jo vulgui! I tu ja hauràs marxat.

Adéu. Ja has marxat i no et deixaré tornar.

Malgrat mirades, abraçades i viatges. Ja hauràs marxat.

I no et deixaré tornar, perquè del record no hi ha camí.

Perquè del record no es torna. I ja hauràs marxat.

I jo, sol m’hauré quedat, amb la teva darrera mirada.

 

Àdam Bertran. Mirades enrera.

Anuncis