Sóc jo, sí. El de sempre.70764-vias_de_tren_large

Sóc jo, sí. Ja ho saps.

Sóc jo, sí. Encara.

Sóc jo, sí, i per un parell d’eternitats més.

 

Sóc jo, sí. De moment per ara.

Sóc jo, sí. A qui has encisat amb el somriure.

Sóc jo, sí. A qui has fet estimar-te.

 

I sóc jo, sí, qui té ganes de dir-te que

Sóc jo, sí, qui et pensa cada nit.

I sóc jo, sí, qui té ganes de dir-te també,

Que sóc jo, sí qui també et pensa cada matí.

 

I segueixo sent jo, estrofes després, sí.

Aquell qui té ganes de veure’t. Sóc jo, sí.

I segueixo sent jo, mesos després, sí.

Aquell qui té ganes de viure’t. Sóc jo, encara.

 

I segueixo sent jo, sí, aquell que té ganes de veure’t.

I segueixo sent jo, sí, aquell que té ganes de viure’t.

I segueixo sent jo, sí. Encara jo.

I segueixo sent jo, sí. Sempre jo.

I segueixo sent jo, sí. Perquè jo…

Tinc ganes de veure’t. També de viure’t.

Tinc ganes de veure’t i de viure’t. A tu, sí. Sóc jo.

 

I sóc jo, sí.

 

 

Àdam Bertran. I tu, qui ets?

Anuncis