Pensant en tu (II) 06/08/2011
Posted by Àdam Bertran in 1.Tags: Contes del cor
trackback
Busca’m!
Esperançes perdudes de tornar-te a veure. Somnis incessants amb tu de protagonista. Tu, però sense nom. Amb aquell somriure inesborrable, sense saber-te anomenar. El pitjor de tot… mai ho faria. De sobte vaig tornar a ser jo. Vaig tornar a pensar. I vaig gosar de fer un full, amb una sola paraula. Busca’m. Simplement això vaig enganxar allà on ens vam creuar. Potser hagués estat important dir-te qui era. Potser hagués estat interessant dir-te que ho dirigia a tu. Dir-te que t’estimo hagués estat excessiu.
I penjat el cartell, a l’espatller del banc, testimoni del nostre encontre, vaig marxar. Vaig deixar-lo ben penjat, pensant que ningú el podria treure. Però al tornar l’endemà ja no hi era. No podia ser. Qui boicotejava el meu amor? Qui gosava posar entrebancs als meus desitjos? No ho entenia. Enfurismat vaig marxar. Accelerant el pas. Corrent. Vaig córrer fins a casa. Vaig tornar a imprimir el cartell. Aquest cop de color llampant. El vaig plastificar. I tornant amb pressa vaig arribar al banc. Sorpresa la meva, no m’ho podia creure. Vaig agafar aquell paper enganxat al banc. No era el meu. Deia un simple “t’he trobat”. Sense deixar-lo de mirar vaig tornar cap a casa sense adonar-me’n que just en aquell instant, qui pujava a l’autobús del davant eres tu. Que em miraves tendrament mentre jo no deixava de mirar aquell paper. Quina sorpresa però… i ara què? Ara res. Ara em tens, captivat i enamorat d’aquell somriure tan estrany.
Comentaris»
No comments yet — be the first.