Pensant en tu (I) 05/08/2011
Posted by Àdam Bertran in 1.Tags: Contes del cor
trackback
Potser sembli mentida però cada vegada tinc més clar el que hi ha. Cada vegada el dubte és més difícil d’amagar i camuflar. Cal buscar excuses constantment, dia rere dia, hora rere hora. La qüestió és dissimular aquesta més que angoixant situació de secretisme i ocultisme del que sembla ser una evidència bidireccional per tothom menys per nosaltres.
Recordes?
Pensa en aquell moment quan vam creuar-nos pel carrer. Ulls verds penetrants. Mirada fixe. Somriure íntim sota el nas. Somriures d’amagat. Semblaves buscar el camí més llarg entre nosaltres i jo, en canvi, el més curt. Semblaves caminar ben depressa per allunyar-te del teu destí. Jo volia caminar enrere per no deixar-te complir l’objectiu. No ho aconseguia. Vas desaparèixer cantonada enllà. Ho sé però. Sé que dissimulant et vas girar per mirar-me per darrera vegada. Mirar-me per darrera vegada sense saber que em vas fer feliç .
Comentaris»
No comments yet — be the first.