El bloc de l'Àdam Bertran

Ja s’acaba aquesta setmana, i avui, dijous 20 d’agost ha estat un dia memorable. Per començar m’he llevat que em feia mal tot, no sé ben bé perquè, però he resistit a la gran temptació de quedar-me al llit dormint, i he anat a veure a les criaturetes que hi ha tot donant voltes pel Kindergarten.
Pel matí ha estat bastant normalet, simplement destacar que amb una de les profes hem començat una batalla (que de fet vàrem començar ahir, però com que no us ho vaig explicar, fem veure com si començés avui, oks?? En que ens començavem a dir coses, i fer mirades desafiants. Ella crec que em deia algo amb sentit, jo pronunciava mots sense sentit, i total, m’entenia igual de poc…hahaha). A l’hora de dinar, per variar m’han posat amanida i l’aigua amb gas, però ho he pogut solucionar sense gaire problemes. I per als postres m’ha tocat repartir el “pudding” a mi. És que sempre monto un gran espectacle per a repartir-lo a cada nen a l’hora de posar-lo als potets, i els nens s’ho passen molt i molt bé…. Per a les profes, crec que simplement és que les hi trec feina….però això tan se val!
Després de dinar, ens hem rentat les dents (jo no perque no tinc el respall de dents allà), però ells sí, i jo he aprofitat per fer fotos per ensenyar-les a la gent mostrant co els nens de 3 anys són capaços de rentar-se les dents tan autonòmament i sense problemes. Sóm nosaltres que posem moltes de les limitacions als pobres infantóns….
I mentre jo feia fotos i estava astorat mirant les dentetes mentre eren rentades (toma tu vaia frase en passiva…xD), la Sandra (la jefa suprema) era a fora emplenant d’aigua la piscineta que va comprar ahir al matí per fer-me-la inflar a mi (dos hores!!!!) d’una manera dissimulada, i utilitzar-la ahir a la tarda i avui. Ahir em va enganxar per sorpresa (segurament m’ho haurien dit, però clar…. en alemany..haha), i no em vaig banyar massa. Simplement em vaig mullar el que la Bianca (la professora que us he comentat al principi) va semblar-li oportú. D’aquí la gran actitud desafiant d’avui. Li vaig prometre que avui tindria la revenja, i clar… em va entendre, d’aquí l’actitud d’avui. Total, que mentre mirava les dentetes, preveient la tarda que m’esperava, he anat fins a l’aixeta, i he posat que surti un xic més calenta (per no passar fred…), sense que ningú em veiés. Després d’això, m’he anat a canviar, i m’he posat el banyador, i agafat la tovallola, i m’he preparat per la gran tarda que vindria.
Tot ha començat normal, els nens banyant-se, i nosaltres controlant tot una mica. Després la cosa s’ha començat a animar, i al final era una batalla campal d’entre tots els infantons i mestres contra tots els altres. El resultat és que he acabant ben xop, però no menys que les altres mestres…hahaha (podeu veure les fotos). La piscina no es podrà tornar a utilitzar, però sempre quedarà en el record el bon moment viscut… xD
El més sorprenent de tot, és que després d’això, clar, s’havien d’assecar (que era el dia més calurós de l’any, però igualment no era convenient anar mullat per la vida), així que allà mig s’han tret els pantalons i tan panxes s’han quedat. El problema és que abans no han agafat l’altra muda, han arribat un parell de pares, i clar..ja les veies totes corrents amagant-se per les aules, intentant no passar per les finestres, ni portes amb vidres (que són moltes). I al final he estat jo, qui ha hagut de fer la rebuda, perquè clar, elles estaven amagades hahahaha
Després he anat a comprar per a fer el sopar, i cap a casa amb bici. Té gràcia això d’anar expressament a comprar (amb tota la gràcia que em caracteritza), i deixar-se la meitat de coses per comprar. I això que he donat 3 voltes pels dos supermercats!!! Sort que no n’hi ha més…hehe
He arribat, i he fet el sopar tan tranquilament mentre la cubana estava estressada acabant de preparar tot pel viatge (demà se’n torna a Cuba), i bé…jo aliè a tot esdeveniment no relacionat amb el meu boníssim i calòric sopar.
Ahir vam estar parlant durant el sopar de la situació econòmica i política a Cuba. I ara no us fotré tot el rollo (que és ben interessant), sinó que us deixaré amb el que més m’enrecordo. En Hans, tot serio em salta i em diu:
- Sabes porqué en Cuba tener dinero poco?
- No, concretamente no.
- Hombre, se levantan 6 horas más tarde para ir a trabajar (en referència al fus horari).
Hahaha, em va fer molta gràcia, i és que té un humor molt treballat aquet home. De vegades crec que no l’entenc, però no! Simplement m’està fent una broma hahaha La cubana ahir es queixava que li feia mal l’esquena, i en Hans li salta i li diu: i ja està? I ella, sí… I sabeu què li diu en Hans??? (no, no ho podeu saber a no ser que hagueu llegit de sota cap amunt…). Doncs li diu: Ah, pues no problemo, si solo es la espalda, el resto estar bien. Tu estar casi sana, no preocupar. Hahahaha, què gran, oi¿??? Hahaha
Si és que és molt divertit sentir un alemany parlar en cubà (que seria dialecte cubà de l’espanyol, però m’interessa més la teoria del PP respecte les llengües, així engreixo el meu currículum en 23 llengües més…), i a més a l’estil xinès!!! Se l’entén molt bé, el que no entenc és com és capaç d’entendre el que jo li dik amb el meu alemany xinès…hahaha
Sabeu què, que resulta que jo aquí sóc el “que hablo el buen español”,…. hahaha Crec que es refereixen al fet de parlar la variant estàndard, però clar…el buen español….hahaha estaria per veure això…xD

En fi, que per avui això ja és tot. Demà més, o no.

Una abraçada!

Realment les coses estan anat molt bé. Tenim una nena que tres anys, que entre el seu repertori del vocabulari (6 sintagmes), trobem que el més usual és “Butterbrot”, que seria alguna cosa així com anar dient “Bimbo” tot el sant dia…és divertit, sobretot per l’entonació que li dona… La gràcia d’això no és només aquesta, sinó que confón a la seva mare amb una de les mestres, i quan ve la seva autèntica mare la ignora totalment hehe
Però tret d’aquesta xiqueta que és prematura, a tots se’ls veu molt més avançats del que es veurien a Catalunya. Potser sembla una tonteria, però aqui cap nen (ni un!) té mocs… Tots van sols al “Toilette”, es vesteixen, posen jaquetes, canvien sabates, renten els plats de l’esmorzar,… tot ells sols. Els estan educant en l’autonomia, i això es nota molt. El criteri està basat fonamentalment en el foment de l’experimentació i la recerca de solucions als problemes que se’ls pugui anar plantejant. Allà els nens no ploren perque cauen, i si alguna cosa els fa mal, saben on han d’anar a buscar el gel (per això de l’efecte placebo suposo…) per a posar-ho. Quan ploren i demanen l’atenció de les mestres és, realment, perquè hi ha algun problema important, ja sigui sang, o alguna situació similar.
Una altra de les nenes, l’Elisa, germana de la Joana és molt maca. Jo li dic Antònia, i ara ja tothom li diu així, és divertit…hahaha Arribo a saber que té tanta influència i li dic “Catalunya lliure” hehehe
Ara al setembre tenen eleccions locals aquí, i el consol que tinc és que la política és tan interessant com allà. Aquí els cartells publicitaris són tan interessants (o més) que els darrers que va fer el PSC amb els líders temibles incitant a la por. Aquesta per això, donen a entendre els bons moments de la vida, i la candidata competeix en escot amb l’Angela Merkel, la jefa suprema del país. Els partits han vingut a l’escola a fer-nos publicitat perque els votem (He guardat un llàpis del partit demo-cristià d’aquí, també és el que té majoria, com allà…xD) Tot amb tot, marxaré cap a Catalunya altre cop sense saber res del projecte polític que defensen uns i altres…quina llàstima…
Hi ha una mare de 22 anys. Té dos fills, una de 5 anys i l’altre que avui n’ha fet tres. No és per a dir res dolent de la mare (que pobre dona, molt mona ella…xD), però ara mateix, no sóc capaç d’imaginar-me a mi amb un fill o filla de cinc anys, i tot el que ara mateix m’hagués perdut de la meva pròpia vida.
Bé, aquest divendres la cubana se’n torna cap al seu país, i aquí quedem només els homes de la casa. Ja veuras quin far t de riure…estic per dir-li que ja faig jo el sopar (la comida per a ells), per així poder menjar algo menjable…hahaha Que en Hans cuina molt bé, però clar…en alemany…
Tinc el coll una mica inflamat, crec que és un principi d’angines, però només ho crec, així que potser no té res a veure, o potser simplement m’estic morint. Us imagineu?? Quin iuiu…tots els morts parlant amb una sabata a la boca…no n’entendria cap…hahaha Seria una vida eterna molt aburrida i silenciosa,….hahaha
La curiositat del dia és que aquí la llar d’infants on estic és privada, però ningú paga el mateix. El sistema que utilitzen és (la majoria la paga Déu nostre senyor i les pobres ments enganyades que té per aquest poble), i la resta paga cada família en funció a la seva capacitat econòmica. Així ve sent que qui més diners té, més paga, i qui menys en té, paga menys.
Doncs bé, és una llengua molt sofisticada (com tota llengua), però té coses que de vegades em decepciona. Per exemple, tenen un verb per dir “baixar pel tobogan”, que traduït a la manera patxanga seria “tobojanejar” (que sort que no existeix perque per a pronunciar-ho deu ni do…), però en canvi no tenen cap paraula per anar a fer el toc, simplement en diuen “anar a beure”. No és per criticar, però vaia, anar a fer el toc, anar a prendre algo (que sempre queda el misteri de saber què prendrem i què no…), anar de bars,… Però no, anem a beure… Després es queixen que ens pensem que els alemanys són uns alcohòlics!!! Home clar!!!
Avui he cuinat, arròs amb llet i pa amb tomaquet amb embotit. M’ha quedat esquisit, i el pà amb tomaquet els ha encanatat. Si és que era evident… Però no, tan desenvolupants que són ells, però no sabien què era el pà amb tomàquet. A Espanya és normal, que encara es barallen pels colors d’una bandera, però alemanya??? Una de les principals potències econòmiques del país??? Haha
Que tingueu present que m’encanta anar de vacances. Perquè me’n vaig un cop, i em surten possibilitats de marxar dues vegades més… haha M’han ofert d’anar tres setmanes a Cuba (que no descarto d’anar-hi), i també m’han ofert anar a França, a la zona de Lorraine (aquells que us vaig explicar ahir…).
En fi…us vaig deixant que aniré a beure aigua perque tinc sed. Que sapigueu que fins i tot l’aigua normal (s’entén que és la que no té gas), fa el “sssst” com si en tingués, però no! Hahaha, si és que són uns catxondos aquests alemanots i alemanotes!

Àdam Bertran. Tard o d’hora tornaré;)

Doncs sí, les coses són com son, i ara a l’inici de la tercera setmana puc dir que la segona la vaig acabar molt millor de com venia sent l’estada aquí a Alemanya.
Ara ja entenc com a mínim els tema general de la conversa, estic coneixent força el sistema que hi ha aquí a alemanya, i realment n’hem d’envejar moltes coses!!! Però també ells ens tenen molt a envejar a nosaltres!
Ja us explicaré amb calma mentre em convideu a un cafè…hahaha El que és cert és que la gent per aquí és força tancada, suposo que el temps hi té alguna cosa a veure. Més que capquadrats, jo diria que són floretes. Que per la primavera quan fa caloreta s’obren? Doncs ells iguals. Ara que fa més calor començen a sortir més i estan més simpàtics en general, però el dia que plou, barrabam! Hahaha Què divertits que són!
Unes festes que es monten…tots al voltant d’una taula i sense fer gaire res especial. Són molt divertits. La “birra” que no falti! I llavors sí que hi sóm tots, es començen a animar, animar i animar…i vinga, que la nit és jove! I clar a la una màxim al llit…és lògic…les festes començen a quarts de vuit del vespre…
A l’escola tot és molt macu. Ara ja són uns 20 nens per classe, ja que avui (dilluns) era el primer dia del curs escolar (el que nosaltres començem el 14 de setembre…). Es veu que en falten 5 encara, llavors seran 25 nens, 2 mestres, i unes instal·lacions que deu n’hi do! (quan penji fotos, aviam si alguna ha quedat potable! Hehe)
És curiós, però aquesta gent té coses divertides, com quan em pregunten: Què vol dir Hakuna Matata? I jo: eing?! (cara de circumstàncies…). Pensava que m’estaven prenent el pèl, però realment n’estaven convençuts!!!!! Pensaven que Hakuna Matata era espanyol!!! Hahaha
El més divertit per això ha estat aquest cap de setmana, que hem tingut visita a casa. Ha vingut la cosina cubana de la cubana d’aquí la casa. Però això no fa gràcia. El que fa gràcia és que viu a Lorena, la regió francesa que durant les guerres mundials alemanys i francesos van anar jugant a Ping-pong aviam qui se la quedava. Finalment ha guanyat França, i clar parlen francès. Doncs ja hi sóm tots. La cubana alemana,m amb la cubana francesa, amb el marit de la cubana francesa, que parla francès, però també sap alemany perque la gent adulta el sap de quan l’estudiaven a classe, però clar, com que viu amb la cubana també sap castellà. I la fina de la cubana francesa que sap francès, i castellà, però no alemany. A tot això, suma-m’hi a mi éssent tot jo català, i en Hans, l’home de la casa que el tenim estressat. Tots dinant, i jo intentant-los explicar el perquè jo no sóc espanyol… Realment va ser complicat, i no sé ben bé quina idea van entendre. Suposo que el mateix que vosaltres d’aquest últim paràgraf, però tan se val…
Tenen uns parcs molt i molt i molt macus, i aquest cap de setmana també han fet una fira al parc que han fet on Napoleó va crear una fortalesa per defensar la ciutat, i mira feien espectacles pel mig del parc, del bosc, titelles, música, tot així místic i mitòlògic-nòrdic. Realment fascinant!
Avui era les noces de plata d’una de les profes, però com no sabia com es deia per felicitar-la, m’he fet el tonto (que tinc molta pràctica últimament), i no he dit res…hahaha
I demà amb els nens farem arròs amb llet i pà amb tomaquet i embotit.

Ja us explicaré què tal l’experiència….

Àdam Bertran. Hakuna Matata